Soc en Luca, un artista de 20 anys, vivint a Barcelona però ben menorquí i trans no binari. Actualment, existeixo explotant el gènere, explorant-me i explorant tots els paràmetres d'aquest ampli concepte que és el "no binarisme". Tot aquest sentiment de fluir i no tan sols ser, sinó existir en plenitud, és quelcom que intento reflectir sovint a les meves obres, la llibertat de ser únic, de ser un mateix. Pel que fa a l'art soc il·lustrador i el meu nom artístic és "disastro" que significa desastre en italià, i significat del qual és de deducció obvia. Com a artista tot i estar titulat en il·lustració, des de petit em moc per tots els àmbits artístics que puc, pinto, dibuixo tant en analògic com en digital, també escric, poesia, textos, em calma plasmar en paraules el que sento. També em fascina tot el món de la imatge i el so, el cinema… I la música, funciono a base de música, ja sigui tocant algun instrument, o escoltant-ne de tot tipus, classificant les playlists per a cada tasca que hagi de fer, no totes les cançons són “todoterrenos”. Tots aquests vessants de l'art em fan sentir coses que no sé explicar, una escena d’una pel·licula que se’m queda gravada per la bellesa estètica, un vers d’una cançó que m’encantaria haver escrit jo mateix, una il·lustració em deixa paralitzat pel que transmet, o una melodia que em remou per dins, i tot això ho canalitzo creant. Visc l'art com quelcom transversal, fluint sensiblement entre la fragilitat de lo artísticament desastrós.